Els participants de l’Everest Trail Race by The Elements han tingut el privilegi de poder córrer als peus de 2 vuitmils tan emblemàtics com l’Everest i el Lohtse a l’etapa d’avui. Han tocat gairebé amb els dits l’Ama Dablam que té el títol de muntanya més bella de la terra i han pogut transitar entre cims tan històrics al món de l’alpinisme com el Tamserku, el Kangtega o el Tawoche. Tot plegat en els 20km i 3.246 metres de desnivell acumulat de la penúltima etapa de la cursa amb final a Tyangboche. Segurament per tot el cúmul de sensacions viscudes al llarg de la jornada una de les frases més repetides al campament ha estat “cap altre cursa al món pot disposar d’un escenari com aquest”. I tenen tota la raó perquè l’esforç que cal fer per organitzar una cursa per etapes com aquesta és sublim. També pels participants que amb les forces molt minvades i amb les conseqüències de córrer en alçada han hagut de superar dos trams d’ascens molt durs a aquestes alçades de la prova. Per una banda, la pujada a Namche Bazar, capital Sherpa, de 600 metres positius després de creuar un dels punts més icònics de la competició: el Hillary Bridge. 

Després de creuar la capital del mon Sherpa, els corredors s’han dirigit cap a Tyangboche, final d’etapa, després d’haver fet un descens de quasi 400 metres de desnivell negatiu. Per rematar la jornada, han tingut un “bonus track” de pujada amb 450 metres de desnivell positiu en 2,5 km per creuar la línia de meta a Tyangboche. L’entorn és tan bonic pels sentits que la vista no deixa de processar informació mentre contemplen l’indescriptible paisatge que els acompanya amb els colossos de l’Himàlaia a tocar. Ahir el líder Jordi Gamito explicava que no volia arriscar. I sense riscos el corredor de l’equip The Elements ha aconseguit la cinquena victòria d’etapa consecutiva. Segona posició pel també corredor català Joan Soler que avui ha pujat al tercer lloc del podi a la classificació general desplaçant a Eleuteri Adelantado. Demà a la darrera etapa Soler haurà de defensar el podi amb el nepalès Pasang Sherpa trepitjant-li els talons a la quarta posició a 1 minut i 49 segons. A la general, el madrileny Sergio Arias es manté segon a 2 hores i 32 minuts de Gamito. Tot sota control pel corredor català que pot escriure una nova pàgina per la historia de la cursa si demà guanya per primera vegada la carrera.

En la categoria femenina sense canvis a la general. Tercer triomf per la líder de la cursa, la corredora nepalesa Purnimaya Rai. Segon lloc per Manu Vilaseca que ha entrat a la meta molt emocionada. Li han saltat les llàgrimes quan ha arribat al paradís on està situada la línia d’arribada. Tercera la britànica Rebecca Ferry. Avui sense cap mena de dubte l’etapa ha portat les emocions a flor de pell on s’han fusionat les emocions dels corredors i la organització per la pressió, patiment i esforç acumulat de tothom. És per això que molts corredors i corredores com la Manu Vilaseca han arribat amb llàgrimes als ulls mentre observaven el meravellós entorn. A l’arribada ens explicaven que la carrera és incomparable, indescriptible, els hi ha costat definir-ho amb paraules, perquè s'ha de viure! Demà s’acaba la cursa amb la sisena etapa. L’Everest Trail Race by The Elements arribarà a Lukla després de 30 km i 5.243 metres de desnivell acumulat.